3 de març de 2010

4 Ruta Quico Sabaté

CRÒNICA Són les 17:20 del 28 de febrer de 2010.

Missió complerta! L'escamot Sabaté, per quarta vegada tornem a ser a casa sans i estalvis. No s'esperava un altre resultat, les ordres eren clares: identificar el recorregut pel qual el grup format per Sabaté, Miracle, Conesa, Madrigal i Ruiz fressàven habitualment per realitzar les seves incursions de França cap a Catalunya. Aquesta vegada no anàvem carregats com ells, amb armament, munició, ni tan sols octavetes; el nostre objectiu era diferent: caminar sobre les seves passes per posar-nos en la seva pell.

Ens hem amerat amb els paratges, ens hem meravellat amb l'esforç que realitzaven aquests homes, els maquis, i el resultat d’això? Una experiència inoblidable. Hem gaudit també d’una bona companyia i bon menjar i en cap moment ens em trobat perduts, gràcies David! En definitiva, el bon ambient ha destacat per sobre de tot, deixant en segon terme el cansament.

Des del Casal Quico Sabaté i la Comissió 50 anys Quico Sabaté, es lluita i lluitarà per recuperar allò que no surt en els llibres de text i s’amaga rere un llistat inacabable de mentides. Continuarem lluitant per a recuperar la memòria històrica, la nostra història recent.

Orgullosos de dur aquest nom, tan sols podem dir:

QUICO SABATÉ...............LA LLUITA CONTINUA!

7 comentaris:

Elena. ha dit...

No em queden paraules per expressar què vaig sentir quan estàvem davant del Mas Clarà, del Casot... mentre escoltàvem com es van anar desenvolupant els successos, observant els forats de bala a les parets; trepitjant pels corriols amagats... Una gran aventura, amb molt bona companyia.
Per quan una altra Ruta???
Salut i Quico!

aizu ha dit...

Per quan la segona convocatòria??

Ivan ha dit...

Podriem escullir algun cap de setmana cap al bon temps.........

joan barquero ha dit...

Llarga vida al Quico!!!!

agor ha dit...

Vinga nanus, mantenim l'esperit de la lluita!!
El poble reclma una segona convocatoria!

salut

Lo profeta exiliat ha dit...

Salut, companyes i companys!

Si s'escau i si les llunes ens deixen, des del Ponent revolucionari que ens acull hi tornaríem de bon grat, si se'ns reclama.
El pa i l'embotit tornarà a les faldes de la Mare de Déu del Mont, sortirà de qualsevol boscúria per sorpresa de les caminants o foragitarà els caçadors incrèduls del senglar que en sa vida han vist un màuser.
Precisarem la història per no tergiversar la memòria!
Un plaer compartir hores amb vosaltres, caminaires.
Un desig: tornar-hi!

Les muntanyes per qui les caminen!

Visca la terra!

argi ha dit...

Enhorabona a tots els que heu gaudit de la ruta Quico ! Ara esteu més a prop de la lluita dels anarquistes per un món sense Déu NI FRONTERES, per la fraternitat universal dels pobles. Teniu més elements de valor per poder ser crítics amb la salvatge dictadura franquista. Sou la culminació d'una bona feina de trinxera i els que impulsat aquest projecte tenim plena confiança en la vostra valuosa aportació per millorar i perfeccionar la ruta.`
Ànim i endavant!!
Ara més que mai, LA LLUITA CONTINUA!!!