5 de gener de 2010

Roda de premsa i ofrena floral

Amb l'inici del 2010 s'ha donat també el tret de sortida a l'Any Quico Sabaté, en commemoració del 50 aniversari de la mort en combat del guerriller anarquista Francesc Sabaté i Llopart, Quico, abatut al carrer de Santa Tecla de Sant Celoni el 5 de gener del 1960 al matí.

La Comissió 50 Anys Quico Sabaté ha iniciat el programa d'actes fent una ofrena floral a la tomba del guerriller assassinat, amb la presència d'un centenar de persones entre les quals s'hi trobava la seva filla Alba Sabaté. L'ofrena floral ha estat precedida per una roda de premsa a l'hotel Suís en què la Comissió ha presentat als mitjans la figura de Sabaté i el programa d'actes previst fins al juny en commemoració de la seva mort.



7 comentaris:

Montserrat ha dit...

Sóc veïna de Sant Celoni, però actualment visc a Girona. Des de petita m'he sentit molt propera al Quico, fou assassinat al carrer del costat de casa la meva iaia, i sempre hem parlat d'ell i hem visitat la seva tomba al cementiri.
Us felicito per la feina que féu per recordar-lo a ell i a la seva lluita.
Moltes gràcies amics i enhorabona. Ànims i endavant!
Montserrat

comissió 50 anys ha dit...

Montserrat,

Gràcies pel teu correu. Un dels objectius de la Comissió 50 anys és mirar de contactar amb les persones que visquessin el dia de l'assassinat d'en Quico, ja sigui directament o indirectament per tal de saber com es va viure aquells dia a Sant Celoni. Seria possible intercanviar algun correu amb tu o bé parlar per telèfon per tenir més informació??
T'agrairiem si pots enviar-nos un correu a 50aniversariquicosabate@gmail.com, per contactar de manera privada.
Salutacions,

marta
Comissió 50 anys Quico Sabaté

Anònim ha dit...

Va morir de la mateixa manera que ell matava, a punta de pistola. No cal oblidar-ho. Ell matava i va deixar vídues i orfes.
Com en diem dels seus actes? Assassinats també, oi?
Convindria que preguntessiu a fons als celonins d'aleshores. No era un heroi. Era considerat com un mercenari. Un paio que no dubtava de matar i mentir per salvar-se ell.

I no cal que parlem d'altres heroïcitats de companys anarquistes seus. Gent indefensa, religiosos.... D'això no en parlem, oi? No, clar; això no és història.

argi ha dit...

Benvolgut anònim, avui pots dir qui ets, fa 50 anys NO!!!
Hauries de llegir alguna cosa més i informar-te. L'ús de les armes per part dels combatents cenetistes responia a dues raons, per enderrocar un règim que torturava i afusellava per sistema o bé en defensa pròpia, ser detingut per la Brigada Político Social suposava anar a parar al Camp de la Bota. Potser no saps ni que era el camp de la Bota!!!. No et discuteixo que van quedar vídues i orfes, des del meu respecte pel seu dolor cal insistir que eren familiars dels professionals de la repressió, cobraven per detenir i torturar “rojos” i van "gaudir" de la protecció del règim feixista que ells defensaven. Més vidues i fills van quedar per part dels combatents anarquistes, dones i descendents que a l’exili van anant sabent que els seus pares i marits eren jutjats per tribunals militars sense garanties jurídiques i després passats per les armes. Desprotegits, sense el suport d’un Estat ni una família, es van haver d'espabilar per sortir endavant fregant terres o de venedora en un gran magatzem com Leonor o Emilia dones de Quico i el seu germà Josep respectivament.

No et confonguis, parlar de Quico no és parlar de violència gratuïta i indiscriminada. Més d’una vegada els anarquistes (Domingo Ibars Juanies, per exemple) van desistir d’atemptar contra Franco per no provocar víctimes entre la població civil. Potser tampoc ho sabies.
“Con mucha frecuencia, contra la violencia no existe otro medio de defensa que la violencia, pero incluso entonces, no es violento el que se defiende, sino el que obliga a otros a tenerse que defender: no es violento el que recurre al arma homicida contra el usurpador armado que atenta a su vida, a su libertad, a su pan. El asesino es el que pone a otros en la terrible necesidad de matar ó morir."
MALATESTA

Anònim ha dit...

Em consideres un ignorant per no estar de part teva? No t'equivoquis ni et confonguis... Llegir? Clar que llegeixo. I perquè llegeixo, no entraré a enumerar víctimes d'un i altre bàndol. Entre la meva família en tinc... dels dos costats. Em pots dir ignorant... cap problema.
Entra a l'església de Sant Celoni. A la dreta, baptisteri (potser desconeixes què és. No et diré ignorant per això). Hi ha una placa commemorativa. És d'una celonina. Endevina els valents que la van matar.
Celonina... t'ho recordo.
Feia el bé. T'ho apunto.
Sóc ignorant per no oblidar els detalls. Tens raó.
No cal que contestis. No hi accediré més. De fet, sóc dels que mira endavant, no endarrera. Contineu parlant de morts. Així ens va... Vinga que demà toca treballar (tot i ser ignorant).
Pregunta els celonins per Quico Sabaté, l'heroi. A un heroi el poble l'hagués protegit.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
argi ha dit...

Jo no et considero ignorant, això ho dius tu. Cal reflexionar abans de fer les afirmacions tan categòriques i absolutes que fas tu. Sé molt bé que és el baptisteri, per inquietud cultural no pas per ser catòlic practicant, però si no ho sapigués no em consideraria ignorant. Per molts, girar el cap i mirar endarrera és motiu de vergonya per altres saber que va passar és una necessitat, un deure i una obligació. Dius que la gent del poble no va ajudar a Quico, només comentar que a Sant Celoni no coneixien a Quico, ni tan sols els que van participar en la seva mort, al contrari que a les terres de Girona o a la ciutat de Barcelona, he sentit moltes vegades per boca del nét del senyor Berenguer, l'home que es va barallar amb Quico, que el seu avi deia que si hagués sapigut qui era aquell home l'hagués ajudat. El mateix comentari he sentit del doctor Barri.
Ha estat un plaer intercanviar "impressions" amb tu, llàstima que s'acabi.
Que vagi bé la feina!!!