10 de desembre de 2010

Josep Sibina




foto Santiago March

Ahir 9 de desembre va morir de forma natural Josep Sibina "Pitu", també conegut per "matagossos", reconegut falangista, membre de la Guardia de Franco i en aquell moment sometent de servei que - essent ja el Quico mort - en un acte de violència gratuïta buidà el carregador del fusell al cap de Sabaté desfigurant-li el rostre.

8 de juny de 2010

Agraïments

Manel y hermanos (sobrinos de Quico Sabaté )

En primer lugar ,agradecer a toda la comisión de 50 anys Quico Sabaté del buen trabajo hecho por dignificar la tumba de nuestro tío Quico ,que si no lo hubierais echo vosotros, nadie hubiera movido un dedo. Estamos muy contentos con la delicadeza que habéis tratado todos los temas de la vida de Quico, sé que es complicado satisfacer a toda la gente pero la Familia Sabaté somos gente sencilla y honesta y agradecidos, por ello todo lo que se hace para recordar la lucha y el sufrimiento que paso mi tío Quico, y sus hermanos , esta familia os lo agradece siempre y desearíamos que muchos que se quejan tomaran ejemplo y hubieran empezado ellos ha reivindicar la figura de Quico.

Por último, agradecer al amigo Argi por todo su buen hacer aún que no estaba en la comisión ,es un tío que lleva años luchando por poner el nombre de Quico Sabaté donde se merece, y sus hermanos Josep y Manel.

MUCHISIMAS GRACIAS,POBLE DE SAN CELONI. SIEMPRE ESTAREMOS AGRADECIDOS. Habéis echo un trabajo extraordinario, por lo menos para esta parte de familia de Quico Sabate

3 de juny de 2010

Mural plantat! 2-0



Ja tenim el mural al pont de llevant,

12 metres de mural!

2 de juny de 2010

Placa restaurada

L'espai dignificat, amb la placa original restaurada i els números amb l'estil de la "A" ordenats correlativament com estaven originàriament.

Escultura col·locada!




Aquest matí els de la brigada i en Joan han plantat l'escultura.
Només falta posar la bombeta (s'han equicocat de model), a veure si dissabte ja la tenim posada.

31 de maig de 2010

Cementiri (nem avançant)






Ja queda menys pel acte final del dia 5, amb data d'avui la tomba ja està bastant perfilada.

28 de maig de 2010

Placa del cementiri

Proposta quasi definitiva de la placa que es col·locarà al cementiri

20 de maig de 2010

"Els guerrillers, l’oposició armada al franquisme"

Xerrada debat

Dissabte, 22 maig, a les 6 de la tarda, a la Sala Petita de l'Ateneu de Sant Celoni

Amb la participació de:
Un representant de la Comissió 50 Anys Quico Sabaté
Just Casas (membre de CNT/AIT)
Joan Busquets “el Senzill” (exguerriller llibertari)
Àngel Fernàndez (exguerriller llibertari)
Dolores Cabra (Archivo Guerra y Exilio)
Francisco Martínez “Quico” (Agrupació Guerrillera de Lleó – Galícia)
Esperanza Martínez “Sole” (Agrupació Guerrillera de Llevant – Aragó)

"L’oposició armada al franquisme. L’últim viatge d’en Quico Sabaté"


Inauguració de l’exposició de fotografies


Divendres, 21 de maig, a les 7 de la tarda.

Can Ramis, a la plaça de la Vila de Sant Celoni.

17 de maig de 2010

Mural Semidefinitiu




La cosa va agafant forma...

Paco Ibáñez, en concert

Amb Mario Mas i l’actuació de Ramon Muns
Dissabte 22 de maig, a les 10 del vespre a l’Ateneu de Sant Celoni

Ja estan a la venda de les entrades del concert d'en Paco Ibáñez i en Ramon Muns, que tindrà lloc a Sant Celoni el proper 22 de maig. Aquesta activitat s'engloba dins dels actes commemoratius del 50è aniversari de la mort en combat d'en Quico Sabaté.

El preu de les entrades és de 10 eur i es poden adquirir en els següents punts de venda:

1. Ciutat invisible (Barcelona)
2. Anònims (Granollers)
3. Llibreria Els 4 Gats (Sant Celoni)
4. Papereria Tretzevents (Sant Celoni)
5. El Cafetó (Sant Celoni)
6. Pastisseria Vila (Sant Celoni)
7. Can Rústic (Sant Celoni)
8. La Granja (Sant Esteve de Palautordera)
9. Tarambana (Cardedeu)
10. Casal Quico Sabaté (Sant Celoni)
 
Venda anticipada a la taquilla de l’Ateneu de Sant Celoni els dies 19, 20 i 21 de maig de 18:00 a 20.00 hores.

3 de maig de 2010

Escultura i mural al ple!

Bon dia a tothom!

Dimarts, a les 21h es celebra el ple on es debatrà el tema de l'escultura i el mural. És al 1r pis de l'Ajuntament i cal anar a fer presència i donar suport als regidors de la CUP en la defensa d'aquest punt.

Us adjunto ordre del dia.


I.- PART DISPOSITIVA
1. Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió del dia 25/02/2010.
2. Aprovació inicial, si s’escau, de la modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació relativa al canvi de classificació del sector Can Riera de l’Aigua.
3. Aprovació inicial, si s’escau, de la modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació relativa a la construcció del parc de bombers a Ca l’Alsina Nou.
4. Verificació, si s’escau, del text refós de la modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació relativa a Can Xarando.
5. Aprovació inicial, si s’escau, de l’actuació conjunta d’obres i instal·lacions de Sorea SA desenvolupada en tres projectes constructius, segons el contracte subscrit per a la gestió del servei públic d’abastament d’aigua potable al nostre municipi.
6. Adjudicació provisional, si s’escau, del contracte privat per a l’arrendament d’un local destinat a serveis municipals.
7. Aprovació, si s’escau, de l’expedient de reconeixement de crèdit i de modificació de crèdit del pressupost prorrogat per a 2010.
8. Aprovació, si s’escau, del compromís d’elaborar l’adequació i tramitar l’aprovació del Pla local d’habitatge.
9. Aprovació, si s’escau, de les taxes del Centre municipal d’expressió per al curs 2010-2011.
10. Donar suport, si s’escau, a la iniciativa promoguda per la Federació d’Associacions d’Amics del Camí de Sant Jaume de Catalunya i l’Associació Gerunda de recuperació, difusió i senyalització del Camí de Sant Jaume al seu pas pel nostre municipi.
11. Aprovar, si s’escau, l’adhesió de l’Ajuntament de Sant Celoni a l’acord subscrit per la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la Unió General de Treballadors de Catalunya, relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació en el marc dels plans d’ocupació local.
12. Aprovació, si s’escau, de la moció presentada pel grup municipal de la CUP per rebutjar la possible instal·lació d’un “almacén temporal centralizado”
(ATC) al nostre municipi, a Ascó o a qualsevol lloc de Catalunya.
13. Aprovació, si s’escau, de la moció presentada pels grups municipals de la CUP i del PSC a favor de la recuperació de la memòria històrica.

II.- CONTROL DE L'EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL
14. Informació de les resolucions dictades per l'Alcaldia i per la regidora de Seguretat Ciutadana en els mesos de febrer i març de 2010.
15. Donar compte de les contractacions urgents de personal realitzades per l'Alcaldia en els mesos de febrer i març de 2010.
16. Precs i preguntes.


ENS VEIEM AL PLE!!!!!

Fotos Lucio

Aquí us deixem algunes de les fotos de la ponència del passat dissabte 24 d'Abril.
La sala petita de l'ateneu va quedar justa pels mitjans de comunicació i el públic Vam poder constatar la capacitat d'oratòria de Lucio Urtubia i gaudir de primera veu la relació familiar de'n Quico per veu de la seva filla Alba Sabaté.
Agarïm també la presència com a moderadora/historiadora de Fina Ferrando

9 d’abril de 2010

Entrades concert Paco Ibañez i Ramon Muns 10€

Ateneu de Sant Celoni 22 de maig a les deu del vespre

Les podeu trobar als següents punts de venda:

1. Ciutat invisible (Barcelona)
2. Anònims (Granollers)
3. Llibreria 4 Gats(Sant Celoni)
4. Papereria 13 vents(Sant Celoni)
5. Cafetó (Sant Celoni)
6. Pastisseria Vila (Sant Celoni)
7. Rústic (Sant Celoni)
8. Grangeta (St Esteve)
9. Taranbana (Cardedeu)
10. Casal Quico Sabaté (Sant Celoni)
11. Internet dirigint-se al correu de la comissió 50aniversariquicosabate@gmail.com

la resta d'entrades es posaran a la venda a mesura que anem venent.

16 de març de 2010

LUCIO 1/9



22 d'abril passi del documental sobre Lucio Urtubia

10 de març de 2010

Fotos de la 4a ruta Quico Sabaté

Ja podeu veure les que ens han fet arribar els participants de la 4a Ruta Quico Sabaté. Les trobareu a: http://picasaweb.google.es/106426928048214399737



Si en teniu més i voleu que les publiquem envieu-les a: 50aniversariquicosabate@gmail.com







3 de març de 2010

4 Ruta Quico Sabaté

CRÒNICA Són les 17:20 del 28 de febrer de 2010.

Missió complerta! L'escamot Sabaté, per quarta vegada tornem a ser a casa sans i estalvis. No s'esperava un altre resultat, les ordres eren clares: identificar el recorregut pel qual el grup format per Sabaté, Miracle, Conesa, Madrigal i Ruiz fressàven habitualment per realitzar les seves incursions de França cap a Catalunya. Aquesta vegada no anàvem carregats com ells, amb armament, munició, ni tan sols octavetes; el nostre objectiu era diferent: caminar sobre les seves passes per posar-nos en la seva pell.

Ens hem amerat amb els paratges, ens hem meravellat amb l'esforç que realitzaven aquests homes, els maquis, i el resultat d’això? Una experiència inoblidable. Hem gaudit també d’una bona companyia i bon menjar i en cap moment ens em trobat perduts, gràcies David! En definitiva, el bon ambient ha destacat per sobre de tot, deixant en segon terme el cansament.

Des del Casal Quico Sabaté i la Comissió 50 anys Quico Sabaté, es lluita i lluitarà per recuperar allò que no surt en els llibres de text i s’amaga rere un llistat inacabable de mentides. Continuarem lluitant per a recuperar la memòria històrica, la nostra història recent.

Orgullosos de dur aquest nom, tan sols podem dir:

QUICO SABATÉ...............LA LLUITA CONTINUA!

28 de febrer de 2010

Carta Alba Sabaté


« La derrota de los Republicanos espanoles »

Lo que se llama « la derrota de los Republicanos españoles » es determinante, para hacer comprender la trayectoria de Quico Sabaté.

El 10 de Febrero 1939, con su brigada, Q.S. cruzaba la frontera. Eran las últimas tropas organizadas que abandonaban Catalunya.

En ese momento, Q.S. no se sintió vencido y se prometió reanudar el combate, un instante interumpido.

Para Q.S., la guerra no estaba terminada y para Franco, tampoco : « Un regimen tiranico durante el cual, para miles de espanoles, solo existia la hipotetica libertad de elegir la manera de morir. » dice Antonio Tellez [1].

En 1939, para Q.S ,no impieza un destierro definitivo, porque no podia concebir otro porvenir para el y su familia, sino en su pais, Espana (mi padre rechazo la nacionalidad francesa para nosotras, posibilidad que daban las autoridades francesas a los hijos de espanoles, nacidos en el suelo frances).

Y ademas, solo, concebia la acción, en el propio terreno de combate, es decir, Espanya, porque Q.S. se sentia profundamente solidario de los espanoles del interior..


Su accion fue la lucha armada, no porque era la unica manera, con lacual sabia luchar, sino que su accion respondia a objectivos politicomorales, es decir revolucionarios.

Su accion se inscribia en las luchas contra los excesos represivos del franquismo y en las aspiraciones colectivas de justicia y de libertad de los espanoles del interior.

Su decision fue clara y coherente.

Y porque fue así?

Porque tenia « un temperamento rebelde » dicen sus companeros, « un temperamento indonito » dice Tellez.

En realidad, Q.S. tenia odio para cualquier forma de tirania.

Era un hombre que nunca queria sufrir una situacion que le parecia negativa sin intentar luchar para cambiarla, en el sentido que fuera justo para el y los demas.

Q.S. tenia un temperamento de luchador y toda su vida fue asi.

La afiliacion de Q.S. a la CNT

Muy temprano, Q.S. fue animado por la ideologia del anarcosindicalismo: la CNT, a cuya organizacion, Q.S fue fiel toda su vida, sino en disciplina, por lo menos en espíritu.

En 1932, a los 16 años, se afilió al sindicato de Oficios Varios de la CNT de Hospitalet.

Una epoca en la cual, el movimiento obrero fue aplastado y la reprecion fue total con violencias policiacas y con deportaciones.

Q.S. con otro joven hicieron atracos y entregaron el dinero, al Comite de Huelga y a la Caja del Comite para los presos.

Esos primeros actos de expropriaciones eran una respuesta a la represion violenta contra las reinvindicaciones sociales legitimas de los obreros y campecinos.

Fue tambien, durante esa epoca de agitacion social permanente, cuando Q.S constituyo con otros jovenes el grupo de accion « Los Novatos ».

Los Novatos se afiliaron a la federacion local de la FAI y entonces, desplegaron inmediatamente una gran actividad militante.

El 18 de Julio de 1936, al estallar la sublevacion fascista, los dos hermanos Jose y Francisco Sabaté forman parte de los grupos de Defensa y del Comite Revolucionario de Hospitalet.

El 27 de Agosto de 1936, Jose y Francisco Sabate partieron al frente de Aragon con « Los Aguiluchos », la primera columna organizada por la CNT-FAI al margen del Comite de Milicias.

Así, vemos que Q.S. fue muy temprano, un militante eficiente, siempre con el objectivo de defender las aspiraciones legitimas de los obreros y campecinos frente a la tirania de los poseedores.

La secunda guerra mondial
Desde el primer momento de la secunda guerra mondial, Q.S. tuvo relacion directa con los resistentes franceses.

Y como, tenia la idea de reanudar el combate, se situo con su familia, en una casa, cerca de Prades (Pireneos Orientales). Ahi, compro unas herramientas de fontanero y se dedico a reparar pequenas averias o a trabajos de holatero por las casas de campo. Asi, podia traer noticias, armas, medicamentos y vituallas a los resistentes escondidos en el monte.

Luego, se incorporo a grupos que pasaban a Espana, fugitivos de los nazis.

Todo eso, lo hacia para ayudar a los resistentes pero tambien para conocer a fondo toda la comarca del Vallespir y todos los recovecos de la Cerdana, lugares propicios a un futuro combate.


En 1944, en el congreso de la CNT en el exilio, prevalecio el critero de intensificar la lucha en Espana. Se enviaron en Espana varias delegaciones y Q.S. fue en la primera delegacion.


Pero, mas tarde, a principios de 1955, la CNT en exilio, decidio el final de la lucha armada, y se instalo en un destierro comodo, esperando durante 20 anos la muerte de Franco.

« El Combate », Cultura y Accion

Seguro que a Q.S., no le gustaba los debates interminables y esteriles que no llegaban a cualquiera decision concreta.

Ademas, en Espana, las detenciones, las condenas y todas las medidas represivas continuaban. Que se tenia que esperar?

Entonces, Q.S. decidio seguir el camino que se habia trazado, apoyandose en las buenas voluntades, que no faltaban, dispuestas a secundarlo en su tarea.

Sabaté llama su grupo « Groupos Anarcosindicalistas » y su diviza es « Cultura y Accion ».


El 29 de abril de 1955, el grupo llego en Espana con armamento abundante y propaganda. Llevaba una publicacion subversiva titulada « El Combate » cuyo objetivo esencial consistia en reivindicar la jornada historica del 1er de mayo y recordar la fundacion de la CNT en la defensa de los derechos de los trabajadores y concluia por la necesidad de la accion directa.


El 28 de setiembre de 1955, con el mortero que El Quico habia preparado en Grenoble (Francia), un mortero original construido para desperar proyectiles llenos de propaganda, el grupo continuo su accion de propaganda con octavillas redactadas en catalan y castellano firmadas « Movimient de Lliberacio » y « Movimiento de Liberacion de Espana ».

No habia la sigla de la CNT porque Sabaté queria la incorporacion de todas las fuerzas populares en la lucha contra el franquismo.


Asi en 1955, El Quico prosiguio en Cataluna, en la creacion de bases y grupos con la tarea de distribuir propaganda y prensa, y hacer labor proselitista.

En un manifiesto intitulado « Al Pueblo Espanol » Sabaté hace un llamamiento a los Espanoles antifascistas para una alianza democratica de resistencia antifranquista, denunciando la atitud de la EEUU, de Inglaterra, URSS, Francia, etc. que proclamaban haber hecho la guerra para liberar los pueblos del fascismo y que ahora aceptaban que Franco sea representado en la UNESCO y la ONU.

Ademas, en esa epoca,Q.S y sus companeros fueron el ultimo recurso para 43 militantes y simpatizantes detenidos en Espana, porque la CNT en exilio no queria prestarlos el mas minimo apoyo moral ni material.

Los atracos

Nadie puede poner en duda que Q.S. era un hombre honrado y integro.

Los fondos que Sabaté se procuraba con los atracos, todos eran destinados a la actividad clandestina : propaganda, armas, viajes, ayuda para las familias de los companeros y tambien para pagar los abogados de los presos.

Tampoco no se puede negar el espiritu politicomoral de sus atracos.

Es, en ese sentido que Q.S., durante un atraco, no solo decia: « Soy El Quico » pero despues , dejaba una nota que decia :

« No somos atracadores, somos resistentes libertarios. Lo que nos llevamos servira para dar de comer a los hijos de los antifascistas que habeis fusilado... ».

Y tambien, en otras circunstancias, explicaba a los empleados de la oficina donde hacia un traco, que el dinero estaba destinado a sostener la resistencia contra el regimen franquista.

Ademas quisiera especificar, que nunca, Q.S. hizo atracos en Francia. Fue inculpado solo por detencion de armas y explosivos y nada mas (las otras acciones judiciales condujeron a dos autos de sobreisimiento).

En Francia, mi padre siempre ha trabajado y le gustaba su trabajo.

Q.S. no era un hombre amargado ni suicido

Al contrario, Q.S. era un hombre quien amaba la vida,

sabia vivir el presente de manera intensa y aun le gustaba mucho hacer bromas.

Q.S. no era tampoco, suicido. A. Tellez dice: « ...Si El Quico logro sobrevivir durante tantos anos de accion constante y arriesgada, fue debido en gran parte a su inteligencia, arrojo y valor personal pero tambien, intervino una gran dosis de lo que se suele llamar « suerte », aunque en su caso era la extrema prudencia que observaba siempre. Era valoroso pero no suicido... »[2].

No era tampoco, la venganza, lo que animaba a Q.S. sino su lucha contra el franquismo.


Pues, la muerte de Quico Sabaté ocupo durante bastante dias la atencion de la prensa francesa y internacional. La prensa de Toulouse « La Dépêche Du Midi » relato la muerte de Quico Sabaté con mucho respecto.

El homenaje a Quico Sabaté fue tambien de la parte de anonimos espanoles y franceses.

En seguida, anonimos, sindicalistas y obreros de la fabrica « Renault », tipografos de las prensas francesas, organizaron suscripciones para contribuir a una ayuda material para su companera Leonor y sus hijas


Esos echos representaban la solidaridad obrera por la cual Sabaté habia luchado. Todos quisieron tributar homenaje a un guerillero que murio por la Vida, la Justicia y la Libertad.

Por fin, quisiera decir que cuando se habla de Q.S., se habla tambien de todos los que lucharon y cayeron bajo el franquismo.

Gracias.

Alba Sabaté.

15 de febrer de 2010

Projecció documental

25 DE FEBRER DE 2010


• Lloc: Sala Petita de l’Ateneu de Sant Celoni
• Inici: 20 h del vespre

Projecció de Quico Sabaté (Col·lectiu Penta). Amb Bartomeu Vila.

Projecció El Maquis a Catalunya 1939-1963. Amb Ricard de Vargas Golarons.

10 de febrer de 2010

"El darrer viatge d'en Quico Sabaté"

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA


El següent "viatge" està pensat segons el recorregut que possiblement podria haver fet en Quico Sabaté amb els seus quatre companys: Francesc Conesa, Anton Miracle, Roger Madrigal i Martin Ruiz a finals del 1959.

La ruta s’inicia a Costoja, a la Catalunya Nord, comarca del Vallespir, lloc a on arribarem amb autocar. Des de Costoja comencem a caminar cap a l’Hostal de la Muga per una carretera asfaltada. Aquest hostal, situat prop de la Frontera, servia de connexió entre famílies que tenien exiliats a França i també era sovint. visitat per en Quico Sabaté.
Des de l’Hostal de la Muga, el camí primer és un corriol i després una pista forestal ben ample que s’enfila fins arribar al coll de la Santa Creu.
Des d’aquest coll, es voreja el Bassegoda pel GR-11 fins arribar al refugi (refugi del Bassegoda) i posteriorment a Lliurona, lloc on dormirem.

El segon dia sortirem de Lliurona en despuntar el dia, direcció al Puigbalí. La ruta es realitza per corriols i senders de muntanya que ens portaran fins al Casalot de Falgars. Baixarem per la carretera de Mare de Déu del Mont on un trencat a mà dreta ens permetrà visitar Can Falgars.
L’autocar ens recollirà uns quilòmetres més avall prop de la comunitat terapèutica anomenada Can Serra cap al migdia.

Ja amb autocar, ens desplaçarem fins a Sant Martí de la Mota (església molt petita) on surt el camí que ens portarà fins al Mas Clarà, lloc on va haver el famós tiroteig amb la Benemèrita i on encara s’hi poden veure a la paret del Mas, els forats de les bales de la Guàrdia Civil.
Després de dinar, tornarem cap a l’autocar que ens portarà fins a Sant Celoni on finalitzarem la ruta.


FITXA TÈCNICA

Cartografia: Salines, Bassegoda, Alt Vallespir. Ed. Alpina
Alta Garrotxa i Alt Empordà, de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Quilòmetres: 35 quilòmetres aprox. fins a Can Falgars
Marques: Des de l’Hostal de la Muga fins el Puigbalí (algunes d’elles força esborrades): Perfil de'n Quico Sabaté de color vermell
Fletxes vermelles



1 de febrer de 2010

RUTA QUICO SABATE

27 i 28 de febrer 2010



14 de gener de 2010

L'últim recorregut de Sabaté i una lectura a càrrec de Dauder, entre els actes d'homenatge al maqui




El dissabte dia 9 de gener la Comissió 50 anys Quico Sabaté va homenatjar el guerriller antifranquista Quico Sabaté en el 50 aniversari de la seva mort en combat amb una passejada històrica per Sant Celoni --resseguint el seu últim recorregut abans de ser abatut a trets-- guiada per Joan Ventura, autor del llibre Tren correu 1.104 (presentat el dia abans a la llibreria Els 4 gats). Un cop a la cantonada del carrer de Santa Tecla amb el carrer Major, sota la placa, l'actor Jordi Dauder va oferir el seu propi homenatge a Sabaté amb la lectura dels poemes La poesía es una arma cargada de futuro, de Gabriel Celaya, i Quiero tener mi tumba, de Caracremada. Les actuacions de la Colla Bastonera Quico Sabaté, la Colla de Diables i la Colla Gegantera van tancar els actes del matí. Un dinar a la Sala Petita de l'Ateneu, la representació teatral sobre Quico Sabaté a càrrec de la companyia Gall Roig i un concert d'Albert Hirujo van posar el punt i final als actes d'aquesta jornada.


A dalt, Joan Ventura guiant l'últim recorregut de Sabaté des que va baixar del tren fins que va ser assassinat. A sota, ofrena floral a la placa commemorativa.

12 de gener de 2010

11 de gener de 2010

9 de gener de 2010

Dissabte, 9 de gener, 10 matí

10.00. Sortida del cementiri de Sant Celoni, passejada històrica per Sant Celoni comentada per Joan Ventura.
11.45. Ofrena floral al carrer Santa Tecla i espectacle: Colla Bastonera Quico Sabaté, Grallers de Breda, Geganters de Sant Celoni i Colla de Diables de Sant Celoni.


Mostra Acte Homenatge - 9 gener - Quico Sabaté en un mapa més gran
14.00. Dinar a l'escola de música

15.00. Actuació teatral a càrrec de Gall Roig + concert d'Albert Hirujo + col•laboració de l'actor Jordi Dauder

Preu dinar + teatre + concert: 10 euros

Tanmateix us recordem que s’ha creat per a l’ocasió, un calendari commemoratiu que podreu adquirir durant les activitats programades i al Casal Quico Sabaté en horari de 19h a 21h i de 23h a 2h tots els divendres i dissabtes.

8 de gener de 2010

8 de gener 2010


Presentació del llibre "Tren Correu 1104" de Joan Ventura


a les 20h a la llibreria 4 gats, al carrer Sant Josep, 64


Mostra Llibreria 4 gats en un mapa més gran

6 de gener de 2010

Concert homenatge Quico Sabaté


L'assemblea llibertària del Vallès Oriental, organitza un concert amb Jaume Arnella.
Dijous 7 de Gener al Anònims de Granollers a les 21:30.
Us hi esperem!

5 de gener de 2010

Roda de premsa i ofrena floral

Amb l'inici del 2010 s'ha donat també el tret de sortida a l'Any Quico Sabaté, en commemoració del 50 aniversari de la mort en combat del guerriller anarquista Francesc Sabaté i Llopart, Quico, abatut al carrer de Santa Tecla de Sant Celoni el 5 de gener del 1960 al matí.

La Comissió 50 Anys Quico Sabaté ha iniciat el programa d'actes fent una ofrena floral a la tomba del guerriller assassinat, amb la presència d'un centenar de persones entre les quals s'hi trobava la seva filla Alba Sabaté. L'ofrena floral ha estat precedida per una roda de premsa a l'hotel Suís en què la Comissió ha presentat als mitjans la figura de Sabaté i el programa d'actes previst fins al juny en commemoració de la seva mort.